Eren 3/4 de nou del vespre, ja estava tot preparat, s'estava provant el vídeo i l'àudio passant un resum de la Caravana per la independència de l'any passat. Hi havia una seixantena de cadires preparades, però tant sols quatre o cinc persones s'havien apropat. Els nervis se'ns menjaven als organitzadors, què podem haver fet malament?, no sabem arribar a la gent?, un munt de preguntes ens voltava pel cap.
Però així que es feren les 9 del vespre començà a entrar gent, i més gent, obligà a l'organització a instal·lar més cadires, i a 1/4 de nou començà la pel·lícula. Al cap de 10 minuts encara entrava gent, i s'anaren a buscar més cadires. Alguns dels espectadors acabaren seient a terra.
Al final un gran èxit, es posaren 117 cadires, tenint en compte que algunes del mig quedaren buides, però hi hagué gent assentada a terra i altres al fons de la sala drets, podem dir que més de 120 persones assistiren a la pel·lícula, una gran pel·lícula bassada en fets reals.
Sols hem de lamentar que finalment l'Èric Bertran no va poder assistir a l'event, degut al munt de compromisos que té, una gran llàstima, ja que les seves vivències segur que ens hagueren fet emocionar molt més, si això fos possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada